Canvi conceptual
Premissa: després de l’estudi del primer mòdul i la realització de la PAC
1, s’ha produït en mi mateixa un canvi conceptual envers a la relació entre
Ciència, Tecnologia, Societat i Educació.
Primerament, amb la lectura del material presentat he ampliat els
coneixements previs que realment eren molt escassos i he introduït conceptes totalment desconeguts fins ara, com per exemple
la idea del teixit sense costures o la perspectiva interactiva, però el
canvi no només s’ha produït en aquest nivell sinó que a mesura que anava
construint els mapes conceptuals, avançava en les lectures i participava al
debat he percebut una gran transformació dels coneixements.
Per a la construcció dels mapes conceptuals, he hagut de fer una lectura i
resum dels articles que m’ha ajudat a organitzar les idees presentades. He
introduït conceptes nous i he relacionat les idees prèvies amb les noves
informacions que anava adquirint.
Com he mencionat anteriorment, al meu primer mapa m’havia limitat a fer una
“relació” entre CTSE però sense tenir una argumentació prou sòlida i l’ampliació i modificació de coneixements
m’ha ajudat a entendre la complexa relació entre els elements estudiats,
superant alguns dels mites que havien estat instaurats en els meus pensaments,
com per exemple l’idea d’una “tecnologia poderosa i autònoma” que ens ajudava a
resoldre “tots els problemes”.
Per tant, gràcies a l’estudi del temari a partir de diferents elements: he pogut avançar en els meus aprenentatges
respecte a la relació entre ciència, tecnologia, i societat construint a la
vegada una definició prou fonamentada del que és en realitat la “tecnologia
educativa”.
El debat ha estat una eina que m’ha ajudat a revisar els meus coneixements
i m’ha obert una finestra a altres nous. L’ús d’un model argumentatiu per
elaborar les aportacions ha estat determinant per compartir idees que fossin
significatives. A cada aportació era necessària una investigació i reflexió
prèvia, de manera que entre els companys hem pogut construir coneixements a
partir d’aquesta interacció virtual.
Premissa: El debat no només m’ha ajudat a portar a terme els canvis
conceptuals, sinó que ha suposat un canvi en la manera de concebre la finalitat
d’un debat virtual, el seu funcionament i organització.
Fins ara havia participat a debats virtuals sense cap consigna on realment
en acabar no tenia la sensació d’haver aprés res ni d’obtenir cap benefici. A
les preguntes d’avaluació inicial vaig indicar un 7 a la qüestió de la de
millorar els debats de la UOC.
La distribució de carpetes, fils de conversa, distribució de bàndols han
estat elements determinants per a l’èxit de les diferents converses.
Avui puc dir que un debat amb una
estructura i funcionament organitzat pot generar un debat amb aportacions i
reflexions contundents que poden produir un benefici personal significatiu en
el estudiant. En aquest cas, crec que haguéssim pogut seguir el debat en la
resta del semestre.
Premissa: la utilització del CMAP ha estat tota una nova experiència per mi
que ha tingut diferents fases, i he passat de sentir-me perduda amb aquesta
eina a utilitzar-la com a element organitzatiu i de revisió constant dels meus
coneixements.
I en aquest punt, m’agradaria explicar la meva experiència com alumna
construint en el meu coneixement a través d’una nova tècnica, la utilització
del CMAP per crear els mapes conceptuals. Sempre m’he considerat una “bona usuària”
dels estris que trobo a l’Internet, faig servir editors de text, d’imatge,
portals virtuals, fòrums.. tot amb una “modesta comoditat”. Quan vaig
descarregar el CMAP, el vaig instal·lar i tot vaig pensar; no era tan difícil!.
Vaig estar tot un dia intentant crear una fletxa amb l’estil que volia. Allò
que semblava la cosa més senzilla, va estar per mi la cosa més complexa. I
gràcies a l’ús d’aquest programa en aquesta assignatura ja l’he utilitzat en un
altra assignatura per poder fer millor els esquemes i els mapes conceptuals.
Això em va fer reflexionar sobre com
cada persona té una relació diferent amb la tecnologia. I potser una de les
fites dels educadors és ajudar als alumnes a crear una bona relació amb la
tecnologia i perdre les pors a descobrir noves pràctiques. Com en relació a
tots els esports a mesura de pràctica s’aprèn més, i sobretot, quant més
confiança cada vegada és més senzill.
Revisió dels
coneixements previs i reflexió sobre l’aprenentatge
En la revisió del qüestionari de coneixements previs realitzat en iniciar
l’assignatura puc observar clarament com he evolucionat i de la manera en que
s’ha modificat el meu model conceptual envers a la relació CTSE.
Per poder explicar això analitzaré dues de les puntuacions que vaig posar a
l’activitat de “Situa’t de 0 al 10”.
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 9 Aquest potser ha
estat el canvi conceptual més important que he realitzat, després de realitzar
les lectures, els mapes conceptuals i el debat, he pogut superar aquesta idea
determinista i analitzar els diferents elements que configuren la relació entre
tecnologia i societat.
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques
que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 8
Després de realitzar la PAC 1 no diria que els professionals de l’educació
han de ser competents en les tècniques que assegurin la transmissió de
coneixement sinó que parlaria de com els professionals de l’educació poden impulsar
el compromís cognitiu dels estudiant, no impulsant la transmissió de
coneixement sinó la construcció del coneixement d’una manera significativa.
En aquests dos exemples he valorat el meu canvi conceptual comparant el
qüestionari inicial amb els mapes conceptuals i les conclusions del debat. La
utilització del CMAP ha estat una activitat que ha permès la representació
gràfica dels canvis conceptuals de manera que ha ajudat a externalitzar els
models mentals construïts durant la realització de la PAC.
El canvi realitzat compleix realment amb les qualitats que ha de presentar
un aprenentatge significatiu presentades per l’autor Jonassen al seu text: TIC
i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista.
Ha estat actiu en realitzar les
diferents miniactivitats de la PAC 1; lectura, descàrrega del CMAP,
instal·lació i ús... que ha suposat un repte personal com a aprenent. Ha estat constructiu adaptant les noves idees
que anava adquirint amb els coneixements previs, un fet que al meu cas ha estat
bastant fort ja que aquest element constructiu ha estat el més radical de tots.
Tot superant algunes idees preconcebudes sobre la relació CTSE. Ha estat col·laboratiu gràcies a la participació
al debat dins la comunitat d’aprenentatge de la UOC. Aquest element
col·laboratiu no només ha estat present al debat sinó també en altres converses
on he tingut el suport dels companys en temes relacionats amb la realització de
la PAC; dubtes sobre consignes, dates de lliuraments, dubtes sobre CMAP,etc. Ha
estat conversacional, també en el
fet de pertànyer a la comunitat d’aprenentatge i participar activament. Ha
estat intencional, ja que el canvi
conceptual s’ha donat quan he estat conscient de que calia revisar algunes de
les idees prèvies que tenia i de la “necessitat” d’aquest canvi per al meu
benefici professional i personal. I finalment, ha estat un procés reflexiu en la realització d’aquest
informe fent incís en els diferents moments del procés i essent conscient del
meu aprenentatge.
Podria dir que el canvi conceptual
s’ha produït des d’una vessant constructivista on jo mateixa he estat subjecte
actiu del meu aprenentatge, un aprenentatge significatiu i que considero
fonamental per al meu desenvolupament tant en el meu món professional i laboral
com personal.
Aquest canvi conceptual m’ha portat a un canvi d’actitud. Ja que he valorat
la meva capacitat com aprenent i com he sentit aquesta necessitat de
reestructuració dels coneixements.
Un record que puc presentar d’algun canvi conceptual va ser de petita ja
vaig ser jugadora de bàsquet i posteriorment, vaig passar a ser entrenadora va
ser llavors quan vaig fer un modelatge de la forma d’entrenar i al començar la
carrera em vaig adonar que bona part dels entrenaments no eren adequats i era
un mal mètode i alhora ens van mostrar diferents corrents pedagògics com la
cooperació; i com bona part dels mestres de les escoles estructuren activitats
cooperatives mentre no ho són i només són col·laboratives.
En acabar els estudis i començar la meva carrera professional vaig
realitzar un canvi conceptual molt gran, va ser un canvi intencional que encara
avui dia em porta a continuar investigant les diferents corrents pedagògiques,
en resum a seguir volent “aprendre”.
El mateix puc dir d’aquest procés he realitzat en aquesta assignatura, he
passat de trobar-me amb pocs coneixements i molts d’ells plens de prejudicis a
sentir la necessitat d’avançar en el meu coneixement i tenir un compromís real
amb el canvi d’actitud que suposa per a mi com a mestra i futura psicopedagoga
la utilització de la TE.
